Com explicar un conte

Fetes la selecció i l’adaptació del conte, arriba el moment d’explicar el conte. La figura més important és, òbviament, la del narrador, qui haurà d’haver assimilat el conte per poder explicar-lo.

Hi ha una diferència entre llegir i explicar una història. La diferència és que  per a explicar una història,  s’ha  hagut de llegir prèviament  i conèixer-lo. El narrador ja sap què ha de dir, per tant, sap com s'ha de dir: entonació, expressió facial i gestos que acompanyen a la veu.

El narrador ha de conèixer perfectament el conte. Un moment de dubte, oblidar un fet essencial i haver de recapitular o una repetició involuntària poden arruïnar una narració. Hi ha excepcions en que és necessari saber-se perfectament el text, com quan és particularment bell o característic.

Si el narrador no sent cap mena d’interès pel relat, si no se sent disposat a transmetre’l o no li entusiasma, no aconseguirà motivar o implicar al públic, i fracassarà en el seu objectiu d’entretenir.

Per a que la narració arribi correctament a tothom és preferible que els oients s’asseguin en un semicercle no massa extens, que hi hagi silenci abans d’iniciar el relat i un cop començat no pausar la narració si no és per un cas de força major.

Per a una correcta narració cal:

• Utilitzar expressions senzilles.

•  Narrar els fets de lleugera i amb expressions curtes i paraules clares.

•  Fer us de la veu, el cos i el moviment per recolzar la narració. Per exemple, ens podem valdre de la modulació de la veu, la mirada inquieta o la gesticulació per marcar correctament la forma dramàtica de les situacions, sempre que s’utilitzi de forma natural.

• Aconseguir una narració tranquil·la, sense presses i mostrar-se confiat i segur en tot moment.

• Anticipar les bromes i deixar temps per assaborir-les.

•  Evitar parlar massa alt per així prevenir l’esgotament tan del narrador com del públic.

•  No forçar la veu buscant tons afables o tranquils, ja que sol acabar amb veus monòtones, tímides o desagradables.

De vegades és millor no mostrar imatges, perquè així podem fomentar la imaginació del nen. 
Per fer la narració d'una història més especial , podem fer servir objectes referents a la història (un petit Cofre, una figureta, una flor...)

No és necessari que el nen conegui totes les paraules de la història,  si tenim una paraula difícil no hem de canviar-la. Si ens pregunten (o al final de la història) podem explicar-los què significa d'aquesta manera  enriquirem el seu vocabulari.

Podem implicar els nens en la història. Moltes històries, però sobretot tradicionals, tenen certes frases que es repeteixen al llarg de la història i que podem fer que diguin amb nosaltres cada vegada que surten, i  fins i tot podem demanar fer alguna acció quan surti una paraula o frase que apareix molt, com aixecar els braços, o dir alguna paraula.