Article família-escola
Relacions de la família amb l´escola
Familía i escola
La intel·ligència no consisteix només en el coneixement sinó també en l’habilitat per aplicar els coneixements a la pràctica.
Aristòtil
A l’escola els nostres fills i filles hi passen moltes hores; de fet, és el complement educatiu més important; per tant en haver de delegar una part de la seva formació hem d’informar-nos i reflexionar amb profunditat l’escola que triem. L’aspecte a tenir en compte és que el caràcter propi de l’escola s’identifiqui amb els nostres objectius educatius. Del que es tracta doncs, és que hi hagi coherència entre el projecte del centre educatiu i el projecte dels pares.
El nostre fill o filla ha de comprendre que és bo assistir a l’escola i la gran sort que tenen de poder anar-hi; contínuament ens arriben noticies sobre nens que es passen la vida al carrer, de nenes que són discriminades i han de treballar de ben menudes, sense rebre assistència escolar; de criatures al Nepal que han de caminar dues hores d’anada i dues de tornada per rebre només dues hores de classe. Convé que els nostres infants i adolescents prenguin consciència d’aquest fet per poder valorar el que tenen.
A continuació destaquem tres punts importants per assolir una bona concordança entre pares, professors i alumnes:
Confiança amb els tutors
Sobre les relacions amb l’escola, el primer que cal esmentar és la importància que els pares mantinguin contacte amb el tutor o tutora per mitjà de visites o entrevistes periòdiques al centre, que són de gran benefici per tota la família. En aquestes tutories, és de vital importància transmetre la forma de ser del nostre fill així com els objectius que ens proposem per la seva educació. També és bo que els professors coneguin per comprendre l’estil propi de la nostra família i l’àmbit familiar en que el nen o nena es mou.
El professor tutor té tots els elements sobre el comportament a l’escola, però també coneixerà millor el seu deixeble desprès de cada trobada amb els pares i aquests en saber més coses de la conducta del seu fill a l’escola, ampliaran coneixements des de la visió professional.
Participació a l’AMPA Associació de pares i mares)
Una manera de participar més a l’escola és cooperar en l’AMPA. L’actitud en aquestes participacions sempre ha de ser positiva, amb lleialtat, amb bona voluntat. Els pares confiem en l’escola i hi deleguem bona part de l’educació dels fills; no podem intervenir amb aspectes que desconeixem, però sí fer aportacions per ajudar en el que sigui adequat i conegut per nosaltres, com pot ser organitzar sortides, excursions, reunions periòdiques amb altres pares o convidar conferenciants que facin exposicions atractives i pràctiques per tots. Aquesta cooperació activa amb l’escola és interessant en el procés educatiu dels fills, ja que estem família i escola units en el mateix objectiu.
Pare i mare alhora
Alhora m’he trobat amb moltes mares que es queixen de que van sempre soles a parlar dels fills a les tutories. Es curiós que la mare pugui, això sí, amb vertader esforç!, compaginar feina i atenció als fills i que, a algun pare li quedi per aprovar aquesta assignatura. És del tot necessari per millorar les necessitats de tots plegats i ampliar els punts de vista de les tres persones encarregades del nen: pare, mare i mestre. No cal dir que, alhora, és apropiat i necessari que la parella assisteixi a les reunions i xerrades que ens proposin des de l’escola.
Victòria CardonaEscriptora i educadora familiar
La nostra proposta
La nostra proposta educativa parteix d'una necessitat concreta que hem observat a les nostres aules. Ens cal incrementar la implicació i la col·laboració amb les famílies.
Relacions de la família amb l´escola
Familía i escola
La intel·ligència no consisteix només en el coneixement sinó també en l’habilitat per aplicar els coneixements a la pràctica.
Aristòtil
A l’escola els nostres fills i filles hi passen moltes hores; de fet, és el complement educatiu més important; per tant en haver de delegar una part de la seva formació hem d’informar-nos i reflexionar amb profunditat l’escola que triem. L’aspecte a tenir en compte és que el caràcter propi de l’escola s’identifiqui amb els nostres objectius educatius. Del que es tracta doncs, és que hi hagi coherència entre el projecte del centre educatiu i el projecte dels pares.
El nostre fill o filla ha de comprendre que és bo assistir a l’escola i la gran sort que tenen de poder anar-hi; contínuament ens arriben noticies sobre nens que es passen la vida al carrer, de nenes que són discriminades i han de treballar de ben menudes, sense rebre assistència escolar; de criatures al Nepal que han de caminar dues hores d’anada i dues de tornada per rebre només dues hores de classe. Convé que els nostres infants i adolescents prenguin consciència d’aquest fet per poder valorar el que tenen.
A continuació destaquem tres punts importants per assolir una bona concordança entre pares, professors i alumnes:
Confiança amb els tutors
Sobre les relacions amb l’escola, el primer que cal esmentar és la importància que els pares mantinguin contacte amb el tutor o tutora per mitjà de visites o entrevistes periòdiques al centre, que són de gran benefici per tota la família. En aquestes tutories, és de vital importància transmetre la forma de ser del nostre fill així com els objectius que ens proposem per la seva educació. També és bo que els professors coneguin per comprendre l’estil propi de la nostra família i l’àmbit familiar en que el nen o nena es mou.
El professor tutor té tots els elements sobre el comportament a l’escola, però també coneixerà millor el seu deixeble desprès de cada trobada amb els pares i aquests en saber més coses de la conducta del seu fill a l’escola, ampliaran coneixements des de la visió professional.
Participació a l’AMPA Associació de pares i mares)
Una manera de participar més a l’escola és cooperar en l’AMPA. L’actitud en aquestes participacions sempre ha de ser positiva, amb lleialtat, amb bona voluntat. Els pares confiem en l’escola i hi deleguem bona part de l’educació dels fills; no podem intervenir amb aspectes que desconeixem, però sí fer aportacions per ajudar en el que sigui adequat i conegut per nosaltres, com pot ser organitzar sortides, excursions, reunions periòdiques amb altres pares o convidar conferenciants que facin exposicions atractives i pràctiques per tots. Aquesta cooperació activa amb l’escola és interessant en el procés educatiu dels fills, ja que estem família i escola units en el mateix objectiu.
Pare i mare alhora
Alhora m’he trobat amb moltes mares que es queixen de que van sempre soles a parlar dels fills a les tutories. Es curiós que la mare pugui, això sí, amb vertader esforç!, compaginar feina i atenció als fills i que, a algun pare li quedi per aprovar aquesta assignatura. És del tot necessari per millorar les necessitats de tots plegats i ampliar els punts de vista de les tres persones encarregades del nen: pare, mare i mestre. No cal dir que, alhora, és apropiat i necessari que la parella assisteixi a les reunions i xerrades que ens proposin des de l’escola.
Victòria CardonaEscriptora i educadora familiar
La nostra proposta
La nostra proposta educativa parteix d'una necessitat concreta que hem observat a les nostres aules. Ens cal incrementar la implicació i la col·laboració amb les famílies.
Així
doncs, partint d'aquesta premissa, entenem que volem aconseguir de
forma explícita, la participació de les famílies dels nostres nens
i nenes, tal i com es defineix en la nostra legislació:
Pel
que fa a l'etapa d'educació infantil, la Llei orgànica
d'educació (LOE, 2006) diu textualment:
“Amb
l'objectiu de respectar la responsabilitat fonamental de les mares i
pares o tutors i tutores en aquesta etapa, els centres d'educació
infantil cooperaran estretament amb ells”.
En
el seu article 20, fa referència a la “Carta de Compromís
educatiu” que els centres han de formular, per expressar els
objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte
pel desenvolupament de les activitats educatives. Aquesta carta ha de
servir per potenciar la participació de les famílies en l'educació
dels fills i es redacta entre la comunitat escolar, els educadors/es
i les famílies.
També
es fa menció a la necessitat d'aquesta cooperació i a la relació
entre centres i família al Decret 101/2010, 3 d'agost en el seu
article 3: s'ha de garantir la coherència educativa entre la família
i el centre i, aquest, ha d'establir els mecanismes de participació
i col·laboració necessaris.
És
molt important que hi hagi confiança mútua i respecte entre
pares i escola .la relació ha de ser molt directa i fluïda. Per
fomentar-ho, s'ha de ser una escola oberta i participativa i que
convidi al diàleg i a la familiaritat. D'aquesta manera, tothom té
la possibilitat d'implicar-se i d'expressar-se, aconseguint entre
tots, un òptim desenvolupament de l'infant.
Abans
de començar el curs les famílies faran una reunió per tal de
compartir tot allò que creuen que pot ajudar a que el seu fill es
senti més acollit i tot allò que creuen que els/les educadors/es
han de saber; per això, les famílies aportaran informació de tot
allò que faci referència als seus fills, les seves
característiques, hàbits i costums per ajudar-nos a conèixer-lo
millor i a intervenir de la manera més precisa.
Convidarem
les famílies a compartir i posar en pràctica idees destinades a les
diferents activitats lectives. Els familiars poden proposar idees per
a aquelles activitats que es duran a terme a classe.
La
interacció família-escola permetrà un enriquiment mutu, i el
compartir aquestes activitats amb les famílies farà que el procés
sigui ric i significatiu.
Nosaltres,
com educadors, ens esforçarem a garantir que aquesta participació
sigui real i efectiva a través de totes les activitats, tant
aquelles en les que intervenen de manera directa com en les altres
que intervenen aportant informació i compartint les experiències
amb els seus fills.
Per
altra banda, aprofitem el potencial de les famílies, guanyant en
riquesa i diversitat.
A
més a més, donem l'oportunitat als pares de veure com actuen els
seus fills i filles en un context diferent del de casa i al mateix
temps, els educadors/es podem observar el comportament dels infants
amb la seva família.
Tant
mateix, els infants perceben el vincle que es produeix entre família
i escola, de manera que fem que se sentin segurs i que gaudeixin i,
per tant, els facilitem el seu desenvolupament integral.
Com facilitar l'hàbit de la lectura?
|
És difícil de transmetre un hàbit o un
valor que no es té. És difícil que un nen agafi l'hàbit de llegir si els
pares no el tenen. Ben al contrari, sense ni tan sols proposar-s'ho,
els pares "lletraferits" fomentaran l'hàbit en el nen, perquè des de ben
petit gaudeixi, tant com ho fan ells, de l'immesurable plaer de la
lectura. |
Per crear en els nostres fills l'hàbit de la
lectura, el primer pas l'hem de fer els pares: llegint!. Si no el tenim o
l'hem aparcat temporalment, cal desempolsar-lo i redescobrir aquell
desig de tenir cinc minuts lliures per enganxar-nos al nostre amic el
llibre i assaborir l'amor, l'emoció, el misteri, l'aventura.... Quan hom coneix aquest plaer, és difícil que no busqui compartir-lo.
La primera lectura que fan els nens és oral, amb les cançons que els pares li canten i els contes senzills que li expliquen, quan encara és un nadó, i que ell escolta amb atenció. Més endavant esdevé oral i visual. Un llibre d'imatges de roba o cartró, mentre els pares deixen volar la imaginació inventant-se històries de cada imatge, despertarà en el nen una infinitat de plaers i emocions. Si l'estona dels contes habitualment és a la nit, el nen l'esperarà amb deler. Gaudiu-la amb ell! I així, en la petita ment infantil, s'aniran creant sensacions plaents que associaran i englobaran pares-afecte-companyia-seguretat-contes... i aquesta experiència de benestar que proporcionen, com si fos una llavor, quedarà sembrada en el seu interior. Ara només caldrà regar-la.
A mesura que el nen creix, els contes van essent més complexos, apareixen les lletres... Cal que els pares els hi llegim tot el temps que calgui, no cal córrer a fer que ell els llegeixi! És millor que el nen admiri la capacitat dels pares de transformar en històries les lletres i tingui ell mateix el desig de poder-ho fer. Aprendre a llegir per gust, no per obligació.
Finalment quan el nen ja pot llegir bé, és més gran i independent els llibres de contes tant estretament lligats als pares a la petita infància, seran els seus acompanyants abans d'anar a dormir. L'hàbit ja està bastant instaurat. Ara caldrà cultivar-lo: Si els pares gaudeixen fullejant llibres, remenant per les llibreries, el nen també podrà gaudir-ne amb ells i escollir els seus propis contes. Per S. Jordi, per Nadal, en iniciar les vacances... Quin plaer sortir pare i fill d'una llibreria amb llibres nous sota el braç i el desig de començar-los!
Compartir un interès crea molta complicitat, unió i satisfacció entre pares i fills. Fins que arriba l'adolescència i... tot es capgira!. El fill necessitarà diferenciar-se i allunyar-se dels pares. Tot sovint, els fills que llegeixen, temporalment ho deixen i els que no ho han fet mai, esdevenen àvids lectors. Tranquils. Desprès de la tempesta de l'adolescència arriba la calma, i els fills, diferenciats dels pares, per ells mateixos retornen amb gust al seu antic hàbit que els va ser tan plaent. A partir d'ara, pares i, fills, podran compartir, comentar i gaudir dels mateixos llibres.
La primera lectura que fan els nens és oral, amb les cançons que els pares li canten i els contes senzills que li expliquen, quan encara és un nadó, i que ell escolta amb atenció. Més endavant esdevé oral i visual. Un llibre d'imatges de roba o cartró, mentre els pares deixen volar la imaginació inventant-se històries de cada imatge, despertarà en el nen una infinitat de plaers i emocions. Si l'estona dels contes habitualment és a la nit, el nen l'esperarà amb deler. Gaudiu-la amb ell! I així, en la petita ment infantil, s'aniran creant sensacions plaents que associaran i englobaran pares-afecte-companyia-seguretat-contes... i aquesta experiència de benestar que proporcionen, com si fos una llavor, quedarà sembrada en el seu interior. Ara només caldrà regar-la.
A mesura que el nen creix, els contes van essent més complexos, apareixen les lletres... Cal que els pares els hi llegim tot el temps que calgui, no cal córrer a fer que ell els llegeixi! És millor que el nen admiri la capacitat dels pares de transformar en històries les lletres i tingui ell mateix el desig de poder-ho fer. Aprendre a llegir per gust, no per obligació.
Finalment quan el nen ja pot llegir bé, és més gran i independent els llibres de contes tant estretament lligats als pares a la petita infància, seran els seus acompanyants abans d'anar a dormir. L'hàbit ja està bastant instaurat. Ara caldrà cultivar-lo: Si els pares gaudeixen fullejant llibres, remenant per les llibreries, el nen també podrà gaudir-ne amb ells i escollir els seus propis contes. Per S. Jordi, per Nadal, en iniciar les vacances... Quin plaer sortir pare i fill d'una llibreria amb llibres nous sota el braç i el desig de començar-los!
Compartir un interès crea molta complicitat, unió i satisfacció entre pares i fills. Fins que arriba l'adolescència i... tot es capgira!. El fill necessitarà diferenciar-se i allunyar-se dels pares. Tot sovint, els fills que llegeixen, temporalment ho deixen i els que no ho han fet mai, esdevenen àvids lectors. Tranquils. Desprès de la tempesta de l'adolescència arriba la calma, i els fills, diferenciats dels pares, per ells mateixos retornen amb gust al seu antic hàbit que els va ser tan plaent. A partir d'ara, pares i, fills, podran compartir, comentar i gaudir dels mateixos llibres.
