El mètode del Dr. Doman es basa en programes que tenen, en compte tots els aspectes de la intel·ligència, des de l’ emocional i social fins la intel· ligència física. Aquesta última és, sens dubte,la clau de la capacitat necessària pels estudis i l’ èxit escolar en infants i joves.
Un bits, és una unitat mínima de informació. Entre les característiques dels bits es destaca: la precisió, claretat, concisió, discreció i novetat.
Els Bits d’intel·ligència formen part de la metodología creada per Glenn Doman, i la seva finalitat és estimular al nen per que aprengui: "Qualsevol nen té en el moment de néixer una intel·ligència més gran de la que després arriba a exercir".
Els bits, son elaborats en cartulines d’una mida especial, amb textes o imatges, punts etc, que es mostren al nen durant un segon 3 vegades al dia, durant una semana i es canvien constantment. Els resultats son extraordinaris.
Els Bits d’intel·ligència formen part de la metodología creada per Glenn Doman, i la seva finalitat és estimular al nen per que aprengui: "Qualsevol nen té en el moment de néixer una intel·ligència més gran de la que després arriba a exercir".
Els bits, son elaborats en cartulines d’una mida especial, amb textes o imatges, punts etc, que es mostren al nen durant un segon 3 vegades al dia, durant una semana i es canvien constantment. Els resultats son extraordinaris.
¿Com aprenen els infants?
Tots els nens són genis lingüístics. No hi ha un acte intel·lectual més difícil per a un adult que aprendre una llengua estrangera; molt pocs adults tenen èxit per parlar-lo de manera fluïda. Però per un nou nat nascut per exemple a Espanya, l'espanyol és com una llengua estrangera, igual que ho és el francès, l’alemany o l’anglès. No obstant això, en un any, una criatura entendrà centenars de paraules; en dos anys, estarà dient petites oracions i als tres anys ja parlarà moltíssim.
Tots els nens des de nadons tenen fascinació per l'aprenentatge. Prefereixen aprendre a menjar, perquè per a ells és una habilitat de supervivència. Els nadons poden aprendre absolutament qualsevol cosa que els ensenyem. Els infants aprenen més en els primers sis anys que en la resta de les seves vides. A aquest temps li anomenem la gènesi del geni. És més fàcil d'ensenyar un nen de quatre anys que un de cinc i un nen de dos a un a quatre.
Amb l'ús, el cervell humà és la única "recipient" que té la propietat que quant més li poses dins, més li cab. El món ha vist el creixement i desenvolupament del cervell com si fos un esdeveniment estàtic. No obstant , és un procés dinàmic i canviant. Això pot ser detingut, com succeeix amb un dany cerebral sever; Es pot fer més lent, com en el cas d'un dany cerebral moderat, però encara més significativament, pot ser accelerat. Per aquest motiu, nosaltres proporcionem estimulació visual, auditiva i tàctil amb freqüència, intensitat i durada creixents, reconeixent la manera ordenada en que creix el cervell humà.
El métode multiplica la intel·ligència dels nens? Tots els pares volen el millor per als seus fills. Molts somien amb ser un geni de les lletres, un músic de prestigi, un estudiant destacat, un bon matemàtic o potser un científic. Així, des d'una edat primerenca és pot ajudar-los a aconseguir-ho. Gràcies a estudis realitzats per Instituts de l'Assoliment del Potencial Humà, a través de l'orientació de Glenn Doman, s'ha descobert que el desenvolupament del cervell dels més petits pot ser accelerat mitjançant l'estimulació visual, auditiva i tàctil.
Per tant si és possible multiplicar la intel ligència dels nostres fills. Per al nen, serà més fàcil d'aprendre paraules orals i escrites d¡una llengua, els noms de les coses, instruments musicals, figures geomètriques, personatges, art, sempre que es faci des de l'edat primerenca. Un exemple és l'aprenentatge d'una llengua; Si un nen desde que neix conviu amb tres persones que parlen llengües diferents, ningú és capaç d'aprendre, tan ràpid i tan bé com ell.
Els "BITS d'intel·ligència" subministren al nen informació abundant, d’óptima qualitat, atractiva, variada, ben dosificada i repetida un numero de vegades fins que el seu cervell capta la informació, la processa i l’emmagatzema. Els nens petits memoritzen les dades amb una facilitat sorprenent,després aquesta habilitat va disminuint amb el pas dels anys. Per tant la responsabilitat amb els nens és que entenguin EL QUÈ FAN, PERQUÈ HO FAN, COM HO FAN I PER A QUÈ HO FAN, per quèho fan, com o fan i per a què ho fan. Si els nens comprenen el concepte, no hi hauria "fracàs escolar" a l'escola primària i menys a l'escola secundària.
“Els éssers humans tenim sis funcions que ens diferencien de la resta dels éssers vius: intel. lig ència motora, la intel. lig ència del llenguatge, intel. lig ència manual, intel. lig ència visual, intel ligència auditiva i l intel·ligència tàctil”.
"És bo o dolent estimular la intel·ligència en els nens?
Malgrat tota la informació, alguns pares no estan d’acord en l'estimular la intel ligència dels seus fills o pensen que no és necessari. Creuen que els nens estimulats s'avorreixes a l'escola, no saben jugar o desadaptan aviat. Aquestes i altres prejudicis a l'entorn d'aprenentatge primerenc originen temors i inseguretats infundades. Aquesta por dels pares, és precisament l'origen de molts problemes futurs en l'escolarització dels nens. |